La Salle Condal (1961-1972)

M’he proposat investigar una mica les dades dels alumnes que vam estudiar junts a La Salle Condal entre 1961 i 1972. Malauradament no disposo encara de dades completes de 5è, 6è i COU, perquè en aquests anys ja no es va publicar la Memoria Escolar, però si que tinc les que van des de 1r Grau a 4rt de Batxillerat.

Durant aquests període (1961-1969) van estudiar, com a mínim en un dels cursos, 315 nois.

A 1r Grau (1961-1962) (classe única) vam començar –i aquí m’hi incloc- 98 alumnes, d’aquests, 23 no van tornar a l’any següent, ja fos perquè van repetir curs, ja fos perquè en van tenir prou amb les atrocitats perpetrades pel profe de Primer. Dels que vam començar en aquell curs, vam arribar, com a mínim fins a 4rt de Batxillerat: Abeleira, Abellán, Bailén, Baulenas, Boher, Casas, Conesa, Dordal, Escoto, Simon Fernández, Ferrer, De la Fuente, García Delgado, Giné, Antoni Gironés, Gris, Izquierdo, Jeremías, Latorre, Llort, Martí Delcor, de Mas, Mayoral, Oliveras, Rodríguez López, Rigó, Roig, Sancho, Sanromá, Serra, Simorra, Joan Trullén, Vives i jo mateix, Jordi Viader.

Cal ressenyar, però, que hi ha alguns alumnes que van deixar provisionalment el col·legi per tornar-hi al cap d’un o alguns anys.

Per compensar les baixes, a 2n Grau (1962-1963) van arribar quaranta-tres estudiants nous, la qual cosa va fer que el total d’alumnes arribes als 156, dividits en dues classes A i B. Entre els nous hi havia Jesús Campos, García Cortés, Mesegué , Piñol, Miquel Prat, Sabaté, Subirá, Figuereo, Jorge Garriga, Guardiet, Guillem Gutiérrez, Marina, Martí Cabané, Monné, Javier Pedro, Piñas, Prats Maeso, i Vallribera, que van arribar, com a mínim, fins a 4rt de Batxillerat.

A 3r Grau (1963-1964) el nombre d’alumnes va augmentar fins a 156, la qual cosa va obligar a incorporar una tercera classe,  la C.  De fet entre segon i tercer hi va haver 10 baixes, compensades amb 48 altes. Entre els que es van incorporar i que després van arribar cm a mínim a 4rt de Batxillerat, hi havia Andreu, Calvo, Albert Garriga, Gustems, Llorenç, Molina, Cararach, Fidel González, Roldan Riera, Roig, Sabás, Vila, Villar, ragués, Camarasa, Fabregat, Fernández Rodríguez, Herrero, Mengual, Moreno, Pujol Ros, Roda, Tosca i Viñallonga.

A Ingrés de Batxillerat (1964-1965) s’arriba a la xifra més alta d’alumnes 206, dividits en quatre cursos A, B, C i D. Hi ha sis baixes i 56 altes. Entre les altes que després continuen com a mínim fins a 4rt de Batxillerat: Albis, Fernández Mallofré, Galán, García Suñé, Julio Lopez, Casalé, Ramon Castán, Margarit, Martínez Solana, Mestre, Pascual, Prats Sánchez, Rosés, Sanz, Aguilá, Quintana, Sans Cuenca, Torres, Velasco de Manresa, Farriol, Franqués, Menguado, Palomero, i Baldomero Rodríguez.

El pas a 1r de Batxillerat (1965-1966) suposa una disminució gran del nombre d’alumnes, entre altres coses perquè alguns passen a fer Comerç. En total estudien 1r de Batxillerat 186 alumnes, la qual cosa suposa  53 baixes i 33 altes. D’aquests arriben a 4rt de Batxillerat: Bayarri, Cera, Girós, Lorenzo, Minves, Petit, Pueyo, Alba, Clapés, Martín Mateo, Martín Rigol, Montón, García Benito, Montero, Salleras, Baile, Blas, Costa, i Vall Escuté.

2n de Batxillerat (1966-1967) és l’últim any amb un augment del nombre d’alumnes que arriba a ser de 195. Aquesta xifra s’obté amb 14 baixes i 23 altes respecte a l’any anterior.

A 3r de Batxillerat (1967-1968) vam ser 179 alumnes. A aquesta xifra s’hi arriba amb 31 baixes i 15 altes.

Finalment 4rt (1968-1969) és l’any amb menys alumnes de tot el Batxillerat, amb només 149 estudiants. Hi ha hagut 39 baixes i només 9 altes.

Dels 98 alumnes que havíem començata 1r Grauñ a la deareixen 67 alumnes i al COU 59s una pregunta que nomesta xifra s'posa  al cap d'çat a 1r Grau vam arribar a 4rt de Batxillerat 34.

Quants dels 149 alumnes de 4rt de Batxillerat van continuar al Batxillerat superior es una pregunta que només puc respondre per aproximació. A les dues fotos de què disposem de 6è de Batxillerat  (1979-1971) hi apareixen en total 67 alumnes i a la de COU (1971-1972), 59.

A COU crec reconèixer dotze supervivents d’aquell llunyà 1r Grau: Abellán, Boher, Escoto, Simón Fernández, Ferrer, Giné, Antoni Gironès, Llort, De Mas, Sancho, Serra i jo mateix, tot i que és possible que n’hi hagi més.

Noms propis: Gregorio el "So Fiero"

Moltes vegades he pensat en el Gregorio, l'home que recollia les escombraries de les papereres del col·legi. Sempre anava fet un dròpol, amb els pantalons estripats i lligats amb un cordill. Li dèiem, o es feia dir, "So Fiero" i si l'emprenyàvem molt acabava sortint-se de polleguera i es posava violent.

Una vegada alguns que punxaven al Gregorio preguntant-li si sabia llegir, es van quedar de pasta de moniato quan se'ls va posar a parlar en francès i tot seguit també en anglès. En aquells anys molta gent gran més o menys parlava francès -no tant bé com ell, això està clar- però parlar anglès era tota una raresa. Vam quedar tots molt encuriosits i a partir d'aquell moment va començar a circular la brama que el Gregorio havia estat professor del col·legi durant la guerra civil i que en acabar l'havien depurat i apartat de l'ensenyament i que els hermanos  li havien permès de continuar treballant al col·legi, però d'escombriaire. M'agradaria poder saber la veritat!...

En tot cas, el Gregorio em va inspirar el personatge de El Caragol.

 

“En Caragol va sempre brut i fet un dròpol. La història del Caragol només la coneix ell, però deu ser molt trista i desgraciada. El Caragol amaga la seva amargor darrera d'un posat de boig i un aspecte perdulari.

El Caragol arreplega ampolles buides, diaris vells, cartrons i alguna que altra pell de conill. El Caragol és el drapaire oficial del barri i va pel carrer tirant d'un carretó i cridant allò de "Depaiiire!".

Al Caragol tothom li té pena, llevat dels nens que fan de la seva infantesa model de crueltat. Al drapaire les dones li donen les andròmines sense cobrar-li res i alguns homes el conviden a fumar.

Els nens, en canvi, el segueixen pel carrer cridant "Caragol treu banyes!" fins que el fan sortir de polleguera. Aleshores el Caragol crida i esbufega i clava plantofades a tort i a dret sense encertar a ningú fins que es troba a si mateix i comença a colpejar-se sense pietat. Aleshores la cridòria infantil, satisfeta per l'espectacle, arriba al clímax i cal la intervenció d'algun adult o fins i tot de la guàrdia urbana per aturar-lo.

El Caragol ens va sorprendre a tots el dia que al davant de cala Juana, la verdulera, s'hi va aturar un cotxe amb dos estrangers que demanaven desesperadament que algú els orientés. Ni les quatre paraules de francès de la Juana que abans de la guerra havia estudiat a les monges, ni els esforços gestuals de la resta, van servir de res. Els dos anglesos continuaven reclamant que algú els ajudés a trobar el camí correcte sense aconseguir-ho, fins que el Caragol que casualment passava per allí i s'havia aturat a fer el tafaner, els va deixar anar amb un anglès d'allò tan acadèmic: "Good morning mister. Can I help You? What are you looking for, exactly?"

"Però tu saps anglès, Caragol?" Van preguntar-li tots, quan va acabar la seva conversa amb els dos turistes que s'hi van acomiadar amb una encaixada de mà d'allò més franca, com qui diu d'igual a igual. "Anglès? és clar", va fer ell com si fos la cosa més natural del món, "... i francès, i italià i una mica d'alemany i de grec clàssic".

Des d'aquell dia els adults el van tractar amb més respecte i els infants amb una mica de por. Endevinaven al darrera del seu aspecte miserable, el fantasma d'un intel·lectual, d'un mestre d'escola o d'un universitari, potser i en el subconscient l'associaven a la severa autoritat que emana dels docents.”  (Jordi Viader: El Barri Gris)

6è de Batxillerat

 

El Joan Martí ens fa arribar aquesta nova foto de 6è de Batxillerat. Una classe diferent de la que ja vam penjar anteriorment. Si teniu altres fotos, especialment de 5è, 6è i COU, que són els anys en què no es va publicar la Memoria Escolar, feu-me les arribar i les posaré.