divendres, 7 d’octubre del 2016

OCTUBRE DE 1969 (Diari)


 Dia 2 d'octubre de 1969
Al matí em desperta la mare i vaig cap al col·legi. Per al camí no hi trobo a ningú.
Un cop a l'escola em trobo amb els companys. En reuneixo uns quants i dono una conferència sobre la Unión de las Repúblicas Socialistas Estudiantiles.
Toquen la campana i formem.
Ve el professor de Ciències Naturals. No l'havia vist mai.

M'assec amb el Camarasa i agafo un seient que quan s'obre la tapa fa soroll. (A l'Orfeó Català hi ha posada la bandera de Catalunya)
Més tard arriba l'hermano Camí, a qui tindrem de Matemàtiques, F.E.N. i Religió.
No sortim a l'hora de sempre sinó mitja hora més tard i entrem mitja hora abans. A la tarda només tenim dues hores de classe.
Tenim el professor Rodríguez que ens dona Química
 I l'hermano Miquel Casadesús per a Francès.

Dia 3 d'octubre de 1969
A matí ve el professor de Ciències Naturals. Només pregunta a un i després es passa la resta del temps explicant.
A les 10 ve l'hermano Camí. Després del recreo, un altre cop fins a la sortda.
A la tarda ha començat la classe amb el "Rodri". Ha estat molt divertida. Ha preguntat coses tontes i ha posat zeros i deus. Després ha vingut l'hermano de Francès.

Dia 4 d'Octubre de 1969
Avui m'han preguntat la lliçó de Mates... futuda l'hem!
A la tarda he anat amb la bici i gairebé atropello a un tio.

Dia 6 d'Octubre de 1969
Al matí em pregunten les Ciències Naturals. No he sabut contestar res.
A la tarda el Rodríguez em posa un 10 de Química.
Més tard ve l'hermano  de Francès. 
Miquel Casadesús
Com que li estava apuntant la lliçó al Vives, ha dit:
- Esos apuntadores que lo hagan mejor que los oye el público...
M'he posat vermell com la grana.

Dia 7 d'Octubre de 1969
A matí no ha vingut el germà Camí. Ens ho hem passat de conya, jugant a barcos, explicant acudits, etc, etc.
A la tarda lo normal.

Dia 8 d'Octubre de 1969
Ha vingut l'hermano i hem fet FEN. A la tarda no he fet res d'especial.

Dia 9 d'Octubre de 1969
Al matí hem anat amb l'Hay en eso a veure minerals. Després el Camí ens ha preguntat la lliçó, i m'ha anat bastant malament.
  
Joan Camí
A la tarda el Rodríguez s'ha emprenyat amb el germà de Francès. Ens ho hem passat bastant bé.

Dia 11 d'Octubre de 1969
Al matí no ha vingut durant una hora el Camí. La hem passat discutint sobre si teníem o no que queixar-nos del professor Rodríguez.
Tretze hem dit que s'havia de quedar, i vint-i-tres han votat perquè se n'anés.
 
Agustín Rodríguez
He vist una pel·lícula a la tele: "La caravana de la paz", que ha estat molt bé.

Dia 13 d'Octubre de 1969
Al matí fot un xàfec. No ve el germà Camí i ens passem un matí boníssim. A la sortida torna a fer un bon ruixat i arribo a casa més hidratat que l'aigua.
A la tarda ve el Rodríguez.

Dia 14 d'Octubre de 1969
Al matí torna a ploure. El germà Camí no ve  altre cop.
A la tarda ve el Rodríguez a acomiadar-se i resulta que es queda però una hora més dia sí dia no. Quina planxa!
He fet el discurs sobre la "Unió de les Repúbliques Socialistes Estudiantils", però m'han començat a llençar guixos i he hagut de parar...

Dia 15 d'Octubre de 1969
A primera hora ve l'Hay en eso. Després tenim dibuix. Ve el profe Català, i ens fot la primera làmina per a dibuixar.
A la clase del Rodríguez ens ho passem bastant bé.
A la tarda el mateix de sempre.

Dia 16 d'Octubre de 1969
Al matí després de l'Hay en eso no ve ningú fins a la sortida. (Bé, ve el Mono...)

Avui m'he posat a vendre minerals i he fet 63 pessetes. Fabulós!
A la tarda ve el Camí i em pregunta la Religió... fatal!
Compro Escuela de Robinsones. Al migdia havia comprat Trafalgar.

Dia 17 d'Octubre de 1969
Al matí l'Hay en eso ens deixa estudiar i demana voluntaris. Com és normal només en surt un.
Després anem a gimnàs. El nou profe que és comandant de l'Exèrcit, sembla bona persona.
Després arriba el Rodri i s'emprenya una mica. Ens ensenya la lliçó cantant i més de quatre surten sors de la seva classe, perquè els ha trencat "el oído interno" d'un clatellot.
A la tarda el Camí fot prova de Mates. Vaig fatal menys en Química que ja tinc un altre 10, el tercer!

Dia 18 d'Octubre de 1969
Al matí fem prova de Ciències Naturals. Després, entre pitos i flautes, no fem res més.
A la tarda plou molt i no puc fer res.

Dia 19 d'Octubre de 1969
Al matí vaig a missa i a la tarda em truca el Guillem Gutierrez i anem al cine del cole. Fan ¿Arde París? i  Codo con codo

A mitja pel·lícula (segona) obren els llums i ja no fan res més. Carotes!

Dia 20 d'Octubre de 1969
L'Hay en eso em dona la nota de la prova. Un 6. No està malament!...
Ahir va ploure moltíssim a tot Barcelona amb inundacions.
El profe de Ciències ha arribat amb tres quarts d'hora de retard i hi ha hagut companys que han arribat fins a hora i mitja tard. El metro no funciona. Tot està inundat. 80 litres permetre quadrat. Una virgueria!
El Rodríguez ens posa prova. Em sembla que m'ha sortit bé. També arriba amb tres quarts d'hora de retràs.

Dia 21 d'Octubre de 1969
Em pregunta el de Ciències i la foto del tot. No m'escapo del cate...
Després em barallo amb l'Abellán perquè m'agafa el carnet de conducta a la classe de després del Recreo. Posa la cartera a dalt del penjador i cau la cartera i així varies vegades, fins que l'hermano Casadesús em veu i em fa anar a la seva classe. D'allà torno a buscar el carnet i me arrenca quatre punts de cop! Què bèstia! Quan m'ho torna, li dono les "gràcies"...
Em diu que a la sortida el vagi a esperar.
Quan hi vaig em pregunta què és el que estava fent, i li dic que estava jugant amb la cartera i em deixa estar per haver dit la veritat, si no m'hagués fet copiar la lliçó més llarga de FEN.
A la tarda fem prova de Religió.

Dia 22 d'Octubre de 1969
Al matí durant el Recreo els nois de PREU comencen a tirar la pilota jugant a chepa i arriba un moment en què només queden uns trenta xavals al pati, tots els altres estem refugiats a l'escala.
Aleshores arriba el Pirulo i tots carreguen cap a les classes. Un ambient virgueríssim!
El Pirulo
 
Pengen una pilota i fereixen al Rodríguez d'un cop de pilota a l'ull.
A classe hem pregunta i torno a treure un 10.

Dia 23 d'Octubre de 1969
Per fi ve l'hermano de Francès. Em pregunta com es diu Anglaterra en francès i li dic Grand Bretagne. Ens fem un tip de riure.
A la tarda amb el Camí fem una xerrada sobre la teoria del viatge en el temps.
Em dona la nota de Religió. Un 4'5 i la de Matemàtiques, un 4.
Ve el Mono a donar les notes i l'idiota de l'Hay en eso no sap a on són.
El Rodríguez es fot a explicar com és la Legión Española i cada cop té menys veu. I ens ho passem bé.
A la tarda el Camí no ve i el Mono es fot a donar-nos les notes. Tinc 4'5 de Religió, 4 de Matemàtiques; 3 de Ciències Naturals. 8 de Química, 7 de Dibuix, i 5 de FEN. De Francès no hi ha nota.
Després l'Abellán, el Trullén i el Griñán fan una reunió per veure si treure o no al Rodríguez, i guanyen els que sí el volen treure. A la sortida es van a queixar al Pirulo i d'allà van a parlar amb el Director.

Dia 27 d'Octubre de 1969
Al matí l'Hay en eso ens dona a entendre que demà no vindrà perquè té un examen.
La resta del dia res de diferent.

Dia 28 d'Octubre de 1969
L'Hay en eso no ve a classe i ens ho passem molt bé. Començo a fer poesies polítiques i no em surten malament.
A la tarda ve el Camí, com sempre.

Dia 29 d'Octubre de 1969
Torna l'Hay en eso i no diu res de com li ha anat l'examen.
El profe de Dibuix em posa un 7. Acabo de fer el dibuix de la pròxima setmana a classe.
Ve el Rodríguez i s'empipa una mica.
Fermí Gisbert

A la tarda passa el Gisbert amb el cap del tot pelat, però amb alguns cabells en punta. Em foto a riure molt fort davant seu i el tio ho veu. Ens fotem un fart de riure perquè em poso vermell. Després torna a passar i fujo corrents.
Continuo fent poemes polítics.

Dia 30 d'Octubre de 1969
L'Hay en eso no pregunta i el Vidal li pregunta si ha catejat i li contesta que sí, però que com que tenen més mala llet que ell, ja està curat de sustos.
L'hermano de Francès em fa continuar la lectura quan estic distret i em fot un susto.
Ve el Pirulo de molt mala llet, però acaba content.
A la tarda el Camí em demana el treball. Després el Trullén em dona uns papers que hi havia al terra que eren del Grinyan i quan els miro em poso vermell com un tomàquet. El Camí em veu i em diu: "Tu que tienes tantas ganas de reir, sal a la pizarra". Les passo canutes.

Dia 31 d'Octubre de 1969
El Casadesús no ve i fem el que volem. El professor de Química, el Rodríguez es passa mitja hora explicant com es castren els pollastres.
El Camí no ha vingut i ha vingut el Gisbert. Ens ho hem passat de conya. Al Margelí fins i tot l'han castigat.
Després anem a casa a veure El Conde de Montescristo que s'acaba avui.
 A la nit per la tele fan els Harlem Globetrotters.

dimarts, 7 de juny del 2016

Noms propis: Emilio Carretero


Al professor Carretero el vam tenir a Ingrés i a Primer de Batxillerat. Tot i que no era el professor únic, perquè també hi havia un hermano que s'encarregava d'algunes assignatures, si que es pot dir que era el professor principal, el titular del curs.

D'ell com a docent no en tinc un record dolent però suposo que cada un veu les coses a la seva manera. Ara sé que quan va començar a donar-nos classe, el curs 1964-1965, era realment molt jove, només vint-i-tres anys, però a nosaltres, que només en teniem deu, ens semblava un senyor molt gran.

A Ingrés teniem com a llibre de lectura Don Quijote de la Mancha, una autèntica tortura per a la nostra edat, i a Primer de Batxillerat feiem una Geografía Española que amb l'excusa de parlar de regions naturals, desvinculava Lleida de Catalunya.

L'Emilio Carretero va posar en marxa un recurs pedagògic que a mi em resultava aterridor, les anomenades Palestras. Consistia a dividir la classe en dos grups, i enfrontar-los en una competició de coneixements. Es feia sempre els divendres al matí. Ens posavem drets en cercle al voltant dels pupitres i anavem fent-nos preguntes els uns als altres. A mesura que encertaves les respostes guanyaves posicions, i així en acabar la Palestra els últims es veien escarnits i els primers recompensats.

No sé ben bé com ens ho feiem, però a vegades quedavem entesos per passar-nos les preguntes entre contrincants, de manera que tots dos l'encertessim. Això no beneficiava l'equip, però ens salvava a nosaltres de la vergonya.  Jo que sempre he tingut bona memòria, fins i tot molt bona, per a les coses inútils i els detalls balders, soc incapaç d'aprendre'm noms i dates, que era una mica del que es tractava en aquesta maleïda competició. Per això havia arribar fins a l'extrem d'escriure'm les respostes en boli a la mà, i en una ocasió el Carretero se'n va adonar i vaig pringar.

A Primer de Batxillerat la Formación del Espiritu Nacional també la donava el Carretero, no hi havia encara un professor especial per a l'assignatura com més tard ho va ser l'Alfonso Bernad, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i alt càrrec del Movimiento Nacional. En una ocasió en què el real Madrid havia jugat un important partit de classificació, el Carretero va preguntar qui d'entre nosaltres havia anat a favor de l'equip contrari i havia desitjat la seva victòria enlloc de la de l'equip espanyol. N'hi va haver uns quants que van "picar" i van aixecar la mà. El Carretero els va explicar que aquella setmana estaven tots suspesos de FEN, perquè seguint els paràmetres de l'assignatura, no es podia admetre que defensessin els colors d'un equip que no era espanyol en contra d'un altre que sí que ho era.

Al cap d'uns dies, el pare d'un dels nostres companys, en Jordi Monfort, li va escriure una carta en català al Carretero posant-lo de volta i mitja. No recordo si l'argumentació anava pel camí de dir que no es podia confondre el futbol amb el patriotisme, o més probablement defensava que els catalans mai no ens podíem sentir representats pel Real Madrid. En qualsevol cas l'Emilio Carretero va llegir la carta en públic enfotent-se del fet que estés en català, i aquell mateix any el Monfort va deixar el col·legi.

El Carretero era originari de la provincia d'Almeria, on havia nascut el 16 de novembre de 1941. El seu pare era ferroviari, cap d'estació de Cubelles. Va estudiar Magisteri i posteriorment també Filologia i Sociologia a la Universitat de Barcelona.

L'any 1977 va guanyar les oposicions a professor d'Institut i es va traslladar a Adra (Almeria). És autor del llibre: Poesía y cuento: antología de textos: IV y V. (1987). El 2002 va guanyar un dels premis Rinconete  per la seva explicació sobre l'origen del verb ahorrar.

La Cantina del senyor Manel


A la visita al col·legi del 4 de juny, vaig poder fer dues fotos de l'antiga cantina del pati de baix, la cantina del senyor Manel, aquell vellet fràgil però amb molta mala llet que també feia de porter i que sempre anava amb un guardapolvo gris.

A la cantina s'hi venien refrescos de la marca Canada Dry, una multinacional que no ha tingut gaire èxit al nostre país però que en aquell anys intentava competir amb la Coca-Cola i la Pepsi-Cola, amb refrescos de taronja i de llimona, la seva pròpia cola, anomenada Spur, i un producte insòlit, el Ginger Ale.



Pero probablement el producte més popular i el més barat, era la gasosa. Gasoses en ampolles petites, gravades i sense marca, molt similars a la de la fotografia


Crec recordar que les "pipes" estaven prohibides, hi havia en canvi els famosos "kikos" Churruca, queno eren tan bons, variats i contundents com els actuals, però que a nosaltres ens semblaven espectaculars.




També s'hi despatxaven batuts de cacau, concretament de la marca Frigolat. Lògicament pels meus origins familiars jo no en prenia mai, fins que un dia, a la cantina del pati de dalt, ara desapareguda, em vaig decidir a provar-ho. 


"A casa només hi entrava el Cacaolat. Lògicament el meu pare no en volia ni sentir a parlar dels productes de la competència que sabia prou bé que no es podien comparar ni de lluny amb el seu.

A més quan anàvem a algun bar i jo demanava un Cacaolat i el que em servien era un Cacao Ram, un Frigolat  o un Letelcao, s’enfadava molt i els deia que ell havia demanat un Cacaolat i que allò no ho era, que fessin el favor d’emportar-se aquella porqueria.

Amb aquests antecedents, doncs, és lògic que jo mai no hagués provat, ni m’hagués passat pel cap de fer-ho, cap altre batut de cacau que no fos el que havia creat el meu pare. El món dels batuts començava i acabava amb el Cacaolat i tot el que pogués haver més enllà era terra ignota, territori salvatge, aiguamolls insalubres.

Per això sempre recordaré el dia “de la gran traïció”. El matí de dissabte en què vaig anar al cole a fer no se quina mena d’activitat extraescolar, i a l’hora d’esmorzar se’m va acudir demanar un Frigolat a la cantina.

No sé què em devia passar exactament pel cap a l’hora de fer-ho. Si era la rebel·lia adolescent que començava a apuntar, si l’atracció pel risc o si es tractava només d’una qüestió pràctica, atès que allà no hi tenien cap altra marca.

Tal com m’esperava, vaig trobar-lo sensiblement inferior al “de casa” i no vaig reincidir mai més en el fet, però me’n va quedar un cert pes a la consciència, com de traïció, com d’haver trencat un tabú, molt, molt gros.

En definitiva una sensació de transgressió que només es pot comparar a la del primer dia que vaig decidir que em saltaria la missa del diumenge, o a la de les primeres provatures micològiques d’espècies noves, més enllà dels rovellons, els rossinyols i les llenegues.

Naturalment no vaig dir res a casa, i no vaig rebel·lar ningú el que havia fet fins molt anys després que el meu pare fos mort." (Jordi Viader, Abans morir que perdre la vida")



diumenge, 5 de juny del 2016

Els nois de Sant Andreu


Varem sobreviure al Pirulo
Ens va santificar La Salle.
Però hem estat a la clandestinitat
molts anys.
Ningú ha sabut res de nosaltres
Però el Garriga ens ha trobat
Aneu-vos a l'aguait
Els de Sant Andreu
hem tornat
(Joan Martí Cabané)

Dinar d'ex alumnes, 2016

Alfons Pérez

Josep Conesa

Manuel Barella

Pere Martínez

Miquel Subirà

Antoni Albis

Simon Fernández

Xavier Vidal

German Alcalá

Alfons Font

Albert Garriga

José Ignacio De la Fuente

Josep Prats

Joan Martí

Marcelo Pardo

Emili Hernández

Jordi Rosés

José Vélez

Alfons Blas

Xavier Pueyo

Jaume García

Joan Ferrer

Joan Villallonga

Ramon Vallribera

Jordi Prats

Jordi Camarasa


Josep Pujol

Jordi Viader