El
director ens explicava que dins de cada un d'aquells cofres hi havia
les restes de set o vuit germans, recuperades poc després d'acabada la
guerra, esperant l'inici del procés de beatificació tants cops ajornat, i
sanglotava commogut, recordant la història d'alguns d'ells; el bisbe
que les dones havien fet cremar enmig de la plaça, després de
passejar-lo despullat per tot el poble, l'escolà a qui van arrencar la
llengua amb què havia cantat els kyries, el germà que van llençar
lligat a una cort de porcs famèlics... I nosaltres ens estremíem
escoltant aquestes i altres descripcions d'horrors recents, mentre
ficàvem la mirada en la semi penombra de l'àbsida" (Jordi Viader, Joc per a Solitaris Editorial Pòrtic, 1989 p. 77)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada