Agustín Rodríguez, -el professor Rodríguez-, va ser un dels personatges més estrafolaris que van passar per La Salle Condal. Donava classe de química i no n’estic del tot segur, però diria que també de matemàtiques.
Era
baixet, rabassut i caminava molt a poc a poc. Recordo que es posava
paral·lel a la pissarra, separat uns trenta centímetres, i aleshores
s’hi deixava caure literalment fins a quedar-hi recolzat, posava el guix
al damunt i es posava
a caminar per fer-hi una ratlla més o menys recte.
Tenia
dues obsessions. La primera era estranya: no volia que ens féssim
legionarios. Per això un dia ens va explicar que podíem guanyar-nos la
vida de moltes maneres, fins i tot fonent xapes de begudes en una
foguera i venent després el
que n’obtinguéssim a un drapaire, però que –per la mort de Déu!- no ens
féssim pas legionarios.
Això
ens va portar a especular amb la possibilitat que un fill seu se
n’hagués fet, de legionario, i potser fins i tot que hagués mort en acte
de servei...
L’altra
obsessió era menys surrealista. El Rodríguez no admetia que la gent es
quedés callada quan feia una pregunta. Quan això passava, i passava
sovint, el Rodríguez deia:
- Le pongo a Vd. Ocho ceros por mulo. Los mulos no hablan y
usted tampoco. Si no sabe la respuesta diga “no lo sé professor” y le
pondré un zero, però si no dice nada, le pongo ocho ceros por mulo.
He
de confessar que en això estic d’acord amb el Rodríguez. La gent que no
et respon quan els preguntes alguna cosa, sempre m’han semblat mulos
que mereixen vuit zeros.
J.V.R.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada