Seriós i sec com ningú, no recordo que mai, en cap circumstància,
rebaixés el to o s’avingués a intentar interactuar amb nosaltres. Es mantenia
distant, fred i era tremendament rigorós.
Era el professor de llatí de Quart de Batxillerat i el seu mètode d’avaluació consistia
en reiterats i inadvertits exàmens orals que invariablement em conduïen al suspens.
En Gispert preguntava i si fallaves a la primera, ja estaves suspès. Pel contrari,
si responies correctament, tornava a preguntar, i no deixava de fer-ho fins que
fallaves. La nota s’establia en funció de si havies fallat a la primera, a la segona,
a la tercera o a la quarta pregunta, però en el meu cas, amb una única
excepció, sempre estava per sota del cinc.
I dic una única excepció, perquè mai no oblidaré que l’última
setmana vaig aconseguir respondre correctament totes les vegades i aconseguir d’aquesta
manera un únic i meritori notable en llatí.
Val a dir que amb aquests sistema tan dràstic vam acabar aprenent
força llatí, com es va demostrat en l'examen de revàlida, malgrat que el temps
hagi esborrat en molts casos uns coneixements que ja aleshores ens semblaven
poc útils.
J.V.R.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada